Som part d'un tot.

Em pare, em mire, et pare, et mire, ens mirem, a poc a poc. Ens adonem de la pell, dels pèls, de les celles, de les parpalles, les corbes dels llavis pareixen maduixes. Observe un ull que em mira, i dibuixant les línies de la pupil·la, admire la bellesa dels meus companys i companyes, La meua mà grosseta, la teua gran, t'apunte o em cabreje, deixe la mà delicadament, i així, a poc a poc anem reconeixent-nos i respetant-nos