Divendres i gaudint!

Arriva divendres, a la fi del matí, podríem estar desmotivats, esgotats, però no! encara tenim capacitat de concentració, de captació de la estètica, d'anàlisi de l'espai, del procés mental que hem de ser capaços de fer per tal de plasmar la perspectiva al nostre paper.  Sent emoció de vorer el vostre progrés, no puc evitar anar cap arrere en el temps i recordar-vos més des-concentrats, amb menys capacitat de treball, més menuts. Tota dedicació té la seua recompensa. Aquesta harmònica imatge de Marta i Miriam, dibuixant cònica frontal, és mostra d'un moment màgic. Divendres de tardor a l'IES Andreu Alfaro.

Inici de curs amb perspectiva incerta.

Per fi estem de nou a classe!, hem madurat un curs i es nota. Estem a 2n de Batx, a un pas de començar nous estudis, però la inestabilitat política ens afecta i no sabem que serà de la nostra formació.
Per a tenir bones resultats, comencem per les perspectives.
Ací tenim composicions lliures en perspectiva cònica frontal.
Ha sigut costos, però no ha eixit malament. Si pensem que els artistes no van començar a dibuixar en perspectiva fins al Renaixement, és normal que ens haja suposat una dificultat. Enhorabona!

El Guernica de Picasso

El Bodegó

La representació dels objectes que ens envolten, sempre ha tingut un interès artíistic per a l'ésser humà. Reflectir com són els estris amb què vivim reflecteix com és la nostra societat. És al segle d'or espanyol quan la representació d'objectes quotidians esdevé un fi en si mateix. Zurbaran i els seus natures mortes passen a ser un gènere pictòric en si mateix. A la nostra aula de Dibuix Artístic, ens hem centrat en la representació de tres bodegons diferents. Un fa referència a la música, present en la vida de molt de l'alumnat de Paiporta, els altres els ha muntat Pilar Císcar, alumna en pràctiques de Màster de Professorat de Dibuix, i representen la modernitat d'objectes de línies pures i la feminitat que li aporten els objectes vegetals. Aviat us mostrarem els resultats.

Exposició de Sorolla "Apuntes sobre la arena"

Treballem el clarobscur.

Passades les festes de Nadal, i després de rebre els materials que ens han portat els Reis, començen el costós, però relaxant treball de realitzar escales tonals i experimentar amb materials desconeguts per a nosaltres. Els Reis han buidat les papereries de Paiporta, i fins i tot han venut materials no necessaris. Continuem aprennent!

Paissatges

Cant de Vicent «...a unes tres milles de la mar, a la banda occidental del riu Guadalaviar, sobre el qual hi ha cinc ponts...» Sir John Talbot Dillon Pense que ha arribat l’hora del teu cant a València. Temies el moment. Confessa-t’ho: temies. Temies el moment del teu cant a València. La volies cantar sense solemnitat, sense Mediterrani, sense grecs ni llatins, sense picapedrers i sense obra de moro. La volies cantar d’una manera humil, amb castedat diríem. Veies el cant: creixia. Lentament el miraves créixer com un crepuscle. Arribava la nit, no escrivies el cant. Més avant, altre dia, potser quan m’haja mort. ... De bon matí arribaven els lents carros de l’horta. Els xiquets van a escola. S’escolta la campana veïna de l’església. El treball, el tenaç amor a les paraules que ara escrius i has dit sempre, des que et varen parir un dia a Burjassot: com mamares la llet vares mamar l’idioma, dit siga castament i amb perdó de la taula. Ah, València, València! Podria dir ben bé: Ah, tu, València meua! Perquè evoque la meua València. O evoque la València de tots, de tots els vius i els morts, de tots els valencians? Deixa-ho anar. No et poses solemne. Deixa l’èmfasi. L’èmfasi ens ha perdut freqüentment els indígenes. Més avant escriuràs el teu cant a València. Vicent Andrés Estellés

Llibre de meravelles. Ed. 3i4, València, 1976, p. 58.