Dibuixant la natura

Moltes vegades, en aquest mon accelerat en el que vivim, no ens aturem a reflexionar en les xicotetes coses que ens envolten. Dibuixar és una manera de parar, observar, analitzar i valorar la bellesa de tot allò que forma part de la nostra realitat. Valorem amb la línea negra part de la natura que tenim al nostre abast.

Figura_ fons_misteri.

Nosaltres som figures, som formes actives, l'espai que ens envolta és el fons de la nostra vida. Quan concebem una forma no pensem en l'espai que deixa buit, però de vegades aquest espai es torna forma i la realitat que ens envolta ens dona forma a nosaltres mateixos. Som el que som per tot allò que influeix en la nostra formació com a persones. Us convido a jugar amb les imatges inventades per l'alumnat de Dibuix Artístic, busqueu busqueu , en totes trobareu dues almenys.

El meu desdejuny cubista

El cubisme va ser un moviment artístic d'avantguarda de principis del segle XX. George Braque, Juan Gris i Pablo Picasso els seus màxims representants. Donar una visió relativa dels objectes, des de diferents punts de vista, incloent textures, collage, i donant un segon pla d'importància al color, són propòsits del cubisme, que te com a part del seu ideari la Teoria de la relativitat de Albert Einstein. Els dibuixants de 1r de Batxillerat han mostrat aquesta relativitat, trobant la part artística en els primers objectes quotidians que veuen a l'inici dels dies de les seues vides. Hi ha tants desdejunys com a persones, però a soles alguns tenen la capacitat de trobar bellesa en objectes cotidians. David, Amanda, Paula, María Yela, María Utrilla, Ivan, Marta, Tomas, Sonia i més, han gaudit reflectint el ritme de les formes, la seua relativitat, la potència de les textures o la qualitat d'un croisant a punt de ser menjat!.

Dibuixem l'ànima d'un animal

Una fotografia capta un moment de qualsevol ésser viu, un dibuixant pot captar l'ànima del mateix ésser viu. Això feien els homes i dones de la prehistòria, dibuixar l'animal que volien caçar, abans d'eixir a per ell. Capturaven el seu espérit. Albert Durero, artista alemany del Renaixement va captar l'ànima d'aquesta llebre, perquè segur la llebre no va posar per a ell. Fixeu-vos en tant de detall, mai he vist una llebre tant intel·ligent.

La llebre Alberto Durero 1502 Abans de donar a conèixer els vostres animals preferits, dels quals haveu intentat captar l'ànima, he volgut donar-vos a conèixer aquest obra d'art. Durero no tardaria en captar l'ànima de la llebre el segon que vosaltres tardeu en tocar la pantalla del mòbil, però segur gaudiria de cada pel dibuixat!

Visitem l'exposició de la il·lustradora Marta Contell al Rajolar, Paiporta

L'alumnat de 1r de Batxillerat de Dibuix Artístic està treballant els graus d'iconicitat d'una imatge, a partir del seu animal preferit. Dona la coincidència que Marta Contell, jove il·lustradora de Paiporta, exposa la seua obra al Rajolar. Aquestes són les impressions de la gent de 1r de Batx de l'Andreu Alfaro.

Aquesta exposició m'ha permet viatjar a la meua infància. Us preguntareu perquè he elegit l'ase? Per una raó molt sencilla, quan era menuda i solíem anar a passar els caps de setmana al poble, el trajecte se em feia moooolt llarg...contínuament preguntava als pares quan hi arribaríem, i ells em deien que pareixia l'ase de la pel·lícula de Sreck. Si l'heu vista comprendreu el perquè m'identificaven en ell. I és per això que quan he vist aquesta obra me'n recordat de moments com aquest de la meua vida. Maria Yela

L'altre dia vaig anar amb Maria Yela a l'exposició de la rajoleria. Aquesta exposició em va portar a la meua infància ja que em venia a la ment contínuament els dibuixos animats o contes que jo veia i llegia de xicoteta. Mai m'havia passat això i em va parèixer molt curiós eixa sensació de nostàlgia i a la vegada alegria per poder reviure durant uns minuts la meus infància. A mès el divendres vaig anar al "momo" un lloc molt conegut de Paiporta. Es una mena de cafeteria on fiquen uns batuts bonísims i n'hi han dibuixos de Marta Contell. Els vaig reconèixer per la firma d'ella. Maria Utrilla

He escogido estos dibujos, por su simplicidad y su grado de iconicidad en este caso el 4, ya que estamos trabajando esto en clase. He triat aquesta foto per que es el mateix animal que jo estic treballant en classe i per que hem pareix molt interessant i original.

El meu selfie es amb la rabosa, perquè em va recordar a la rabosa del llibre "El principito".

Dos monos saltaban de un árbol a otro, felices armaban un gran alboroto. Iban haciendo carreras a ver quién saltaba más, y se estiraban con gracia para otra rama alcanzar.

¿ Qué hace una abeja en el gimnasio? -ZUMBA- David Gadea

¿Saben aquel que diu... ? Esto era una jirafa tan alta tan alta que se tomó un yogur y cuando le llegó al estómago, ya estaba caducado. Tomás Jonsthone

La exposició de Marta m'agradat molt, el dibuixos dels animals estaven molt bé, però el que més em va agradar va ser el peix. Em va cridar l'atenció per la combinació dels colors; és molt bona. Les linies desiguals de la part central m'agraden molt, ja que li dona una imatge diferent al peix; és com més abstracte i em pareix que està genial. Maria Simón

A LA PINTURA

A ti, lino en el campo. A ti, extendida superficie, a los ojos, en espera. A ti, imaginación, helor u hoguera, diseño fiel o llama desceñida. A ti, línea impensada o concebida. A ti, pincel heroico, roca o cera, obediente al estilo o la manera, dócil a la medida o desmedida. A ti, forma; color, sonoro empeño, porque la vida ya volumen hable, sombra entre luz, luz entre sol, oscura. A ti, fingida realidad del sueño. A ti, materia plástica palpable. A ti, mano, pintor de la Pintura.

(Rafael Alberti, 1945-1967)